t1

Comune di Avezzano

t2

ZEFFERINE: “E… che àtre séte fàtte? ”

BARTOLOMMEE: “‘Na frecàccia d’àtre cóse… séme vennùte la monnézza… e che je ricavàte… séme decìse de ‘mbreccià’ càcche vìa… e séme pùre dàte ‘ne recolaménte àji cariamórti! ”(21)

ZEFFERINE(facendo con la mano destra i dovuti scongiuri): “Làssa pèrde, avvocà’… làssa pèrde… stàbbie e rinàli délle tracènne… la monnézza… e mó… le càsce e jì cariamórti… se jàme de ‘ste pàsse… dóppe quàsci tré mési… angóra èsse stéme, ‘gnór sìndeche? ”

BARTOLOMMEE: “Ma che st’a ddì’, Zefferì’… ècche ‘n’àtre póche recoléme pùre l’apertùra e la chiusùra dèji fùrni e délle farmacìe… cuscì’ nen t’atà arrizzà’ quànne canda je càlle o te nn’atà reì’ a càsta a trè óra de nòtte… la mmatìna bàsta che rrùpri àlle òtte… càcche ‘òta te repùse pùre la doménica! ”(22)

ZEFFERINE: “E ècche te ‘oléa, avvocà’… che tùtte je rispétte, ècche càsca j’àsene… èsse stét’a ffà’ ‘na bèlla frittàta… me stét’arruinà’! ”

BARTOLOMMEE: “Ma mó… mànche si condénde? “

ZEFFERINE: “Prìma… che lla scùsa che atéva rruprì’ je fùrne… la mmatìna cétte Chiarìna ‘scìva e me lasséva nzànda pàce… e ì’ me ficéva ‘n’àtr’orétta de sónne… ‘n’àtre póche… ‘mméce… finènte àlle òtte cómme fàcce?… Me nne vàjie a Sàn Bartolommèe a ‘nzaccà’ la nèbbia? “


BARTOLOMMEE: “E’ pròpia le vére… quànne je Patretèrne ficétte je mùnne dicétte: “Mantenévve nen me cùsta gnènte… è l’accontendàvve che m’è ‘mbussìbbile! “

ZEFFERINE: “ ‘Gnór sìndeche, tòcca… ch’ha spióvete!… Quànne mìtti tànta cìccia a ccòce…allóra è je muménte che nen màgne! ”

BARTOLOMMEE: “ Ficéme… ficeme tùtte cóse… e pó’…nù jàme d’accórde… nnò quìji de prìma! “

ZEFFERINE: “Jéte d’accórde cómme quìji délla bbànda de Majiàne… e jéte ‘nzallìta cómme quìji dèlla bbànda de Lùche… bèh…sì avvocàte… e pé’ lla léngua nen te fréca nisciùne!… “

FRANCESCHINE: “Zefferì’… tu me recùrdi quìje prète che dicétte: Appiccéte ‘na fréca de cannéle… che maddimàne aténca fà’ ‘na prètica!… “

ZEFFERINE: “Franceschì’… a ti pàre che t’ha moccecàte la mósca zzè-zzè!? ”

FRANCESCHINE: “Eh… àtre dispétte ‘nte pòzze fà’… ‘nnànz’a càsta te vénghe a piscià’… cuscì’ si tu, Zefferì’… “

ZEFFERINE: “Uuuh!… Franceschì’… e mó pùre tu te cce mìtti?… Nen bàsta quéla chiacchiaròna de Chiarìna? Oh… e cómme fàcce a ì’ ‘nnànze?… Tùtti i sàndi jórni borbòtta cómme i tóni durànte j’acquazzùni… e ppó’… sèmbre àlla stéss’óra… pàre ‘n’arloggìtte… tac, tac, tac… Zefferì’ a quést’óra?… Zefferì’ se st’a ‘bbrucià’ le pàne… Zefferì’ s’atà sfornà’… Zefferì’ è óra de je sciróppe… Zefferì’ aìnete che tenéme tànde da fà’… e ógni ‘òta che dìce: Zefferì’… è cómme se mme déssere ‘na cortellàta… ó me ficéssere ajiuttì’ ‘ne sùrze de veléne…! “

BARTOLOMMEE: “Agnùne tè la cróce se… che nne sà’ tù?… Ma… che tùtte ‘sse sorzàte de veléne… cómm’è che angóra càmbi? “

ZEFFERINE: “Me cce sò’ quàsci abbituàte… sò’ dìtte quàsci… ma nen me rasségne… appéna sòna je prìme tócche de cambàna délla méssa délle sètte… éssa me scròpe je linzióle ‘ngìm’àjie létte e recomènza: Zefferì’ decquà… e Zefferì’ dellà… pó’ càla le scàle… vè ècche àjie fùrne… e aspètta…! “

BARTOLOMMEE: “E tu?… “

ZEFFERINE: “E ì’, ch’oramài me sò’ revejiàte, ch’aténga fà’?… Piàne piàne… m’abbìe… e quànne ch’arrìve ècche, j’arloggìtte recomènza: Zefferì’ a quést’óra?… E ajiùttete pó’ la secónda sorzàta de veléne!… I’ sò’ ‘ne sànde…! “

BARTOLOMMEE: “E penzà’… ch’a ógne òme ce rattòcchene sètte fémmene…!“

ZEFFERINE: ”Oddì’, avvocà’, nóne… poréji’a mmì’… addó’ jéss’a parà’?… A mì’ m’abbàsta e me ravànza Chiarìna… prò, penzènnece bbóne, ‘n’àtra ‘unnèlla pé’ ccàsa m’accùzza … quàsci quàsci!…“

FRANCESCHINE: “E… se ppó’… te càpita ùna cómme Giacìnta? “

ZEFFERINE (segnandosi il capo): “Nóne, nóne… è méjie che me ténghe Chiarìna e bbàsta!… E’ le vére che sténghe màle… ma tànde le ‘òte ùne… pé’ stà’ méjie… óh, ma… ce le dicétte j’àtre jórne a Dón Fetèle: “’Ne sciruppìtte pé’ lla léngua de Chiarìna nen ce starrìa?… Te je pàghe bbóne, Dón Fetè’!”…”

BARTOLOMMEE: “ E che te dicétte, j’amìche Fetèle? “

ZEFFERINE: “ “Pé’ lla léngua délle fémmene – me dicétte – nen ce ll’appò’ nisciùne sciróppe… e se je tenésse… prìma a mì’ e dópp’a tti’!”… Pòre Dón Fetèle, pùr’ìsse st’a ttribbulà’… e mànche póche!… La mójie me pàre ‘ne carbignére armàte! “

BARTOLOMMEE: “ Bèh… ficétemenne ì’… “

ZEFFERINE: “Stàtte bbóne avvocà’… bongiórne a signerìa!… (poi, rivolgendosi a Franceschine)… cattìve, prò, nen’è… nen’è de quìji che te tìrene ‘ne mòrge e nascùnnene la màne… e nen’è mànche ‘ne ‘occalóne… ‘nzómma nen pènza sóle a rempìsse je vavàcce!… Bèh, è ‘ne sìndiche, nó?… Eppùre è ‘ne cristiàne a dovére!…”

FRANCESCHINE: “ E’ le vére… “

ZEFFERINE: “ Franceschì’, remàne tra de nù…tu atà sonà’ la prìma ‘òta… che ‘ne quàrte d’óra d’antìcipe… e la secónda ‘òta, quànne ì’ m’aténga presentà’ ècche, che ‘na mes’óra de ritàrde: Chiarìna…cuscì’… remàne frecàta e ì’, màle che mme va, ce guadàmbie bbòna mes’óra de laóre!… E che je témbe… nze pò’ sapé’…”

FRANCESCHINE: “Zefferì’… l’onestà ‘nnànz’a tùtte… ì’ sò’ ‘ncaricàte de ‘na funzióne… ècche nen se pò’ schiòrce… la cambàna è la cambàna!…”

ZEFFERINE: “E je battócchie… è je battócchie!… Franceschì’… e che te cùsta?… Jarlógge nen je té… e pó sèmbre dìce, se cacchidùne se ll’accòrge, che te si sbajiàte, nó?… E dóppe la secónda cambàna… pàssa ècche àjie fùrne… che ‘na bèlla pizzétta càlla càlla pé’ tì… ce stà sèmbre prónta, èh!!!…”

FRANCESCHINE: “Bèh… mó vetéme quélle che sse pò fà’… ma… óh… nen ficéme che…”

ZEFFERINE: “E làssa pèrde, Franceschì’… me cunùsci bbóne… ó nó?…”

FRANCESCHINE: “Te conósce… e cómme te conósce!… Te conósce pìre… pròpia pé’ quéste…”

ZEFFERINE: “Oh… zìtte pó’…me pàre de sendì’ da londàne la ‘óce de Natójia… lasséme pèrde… ca quélla…”

FRANCESCHINE: “Zefferì’… e mbè?… Ma che te st’a succède?…Da càpe bbànda a sonatóre de piattìne?… Ma tu nen si je patróne?… E allóra?…”

ZEFFERINE: “Che lla léngua de Natójia nen ce ll’appò mànche quìjie bbràve givinótte de Cassinèjie… Brunétte, quìjie che che stùdia p’avvocàte!…(23) Quéssa, se continuéme cuscì’… va a fenì’ che fréca pùre Chiarìna… e pé’ ‘na fréca de pùnti!…”

FRANCESCHINE: “Bèh… mó me nne vàjie pùr’ì… ma… Zefferì’… stéva a penzà’… prìma ‘ne quàrte d’óra d’antìcipe… pó’ ‘na mes’óra de ritàrde… èsse la méssa s’allónga ‘ne póche tróppe!…”

ZEFFERINE: “E va bbóne… ‘ne pàre de Patrennóstri de cchiù… mìca ce sse méttene ajie céntepìjie a ‘sse ziòne, o nó? ”

FRANCESCHINE: “Bèh… quésse è pùre le vére… e pó’… chiù cèrte ziòne stànne avéntr’àlla chiésa e méne vànne pé’ ‘ssi vìqueli…”

ZEFFERINE: “…A rattàsse la pànza e a ddìce màle délla gènde!… Vìde ch’atà fà’, Franceschì’… nce penzà’ tànde! ”

FRANCESCHINE: “Bèh… tu si ùne quàsce ‘ntelliggènde… nò cafóne cómme mmì… e se dìci che vva bbóne… te salùte Zefferì’…”

Si allontana Franceschine.

ZEFFERINE: “Franceschì’… fàttela piàne piàne!…

(poi, continuando)… Oh…le séte vìste cómme s’aggiùstene le custióne?…Pazziènne pazziènne… da ‘na fréca d’ànni séme ‘ntràti àjie sèquele gnóve… ma j’ómmeni nen càgnene mài… è sèmbre la stéssa mùsica… a tùtte ce stà ‘ne prézze…”

Apppare Saccaddósse (24), con passo trotterellante, che si frega le mani per riscaldarsi per il freddo pungente. Ha un tabarro sdrucito, una camicia lacera, un cappello vistosamente… sofferente di vecchiaia ed un paio di scarponi… al limite della sopravvivenza. 

ZEFFERINE: “Saccaddó’… che te si cascàte dàjie létte, maddimàne?… “

SACCADDOSSE(balbettando irrimediabilmente): “Zefferì’… beàte a tì… tu ècche avéntre àjie fùrne ó èsse a San Bartolommèe… te ‘mpìcci de tùtti i càcchi délla pòra gènte… e te pàssa la jornàta cómme gnènde fùsse…”

ZEFFERINE: “A ti… ‘mméce… la jornàta ‘nte pàssa mài… pecchè ‘nte gnènde da fà’… Saccaddó’… và’ a pàsce le pèquere, cammìna…”

SACCADDOSSE: “Stéme a gennàre, Zefferì’…l’èrba è tùtta jelàta e le pèquere nen pòne ‘scì’ dalla stàlla e lòch’avéntre stàne bbòne càlle càlle… e ‘nzémmi’àjie mentóne!!! ”

Giovambattista Pitoni 

avezzano t2

t4

pag.5 di 7-Sante 'Middie... Je Tarramute !

t3

avezzano t4

t5